“Neuròtics del Parc  Central” és una dinàmica successió de sorpreses que ens parla, amb un fil argumental arrauxat i imprevisible, del desamor i la gelosia, i de la lluita pel poder entre el sexe femení i el masculí. Però també tracta de l’amistat i de la por a la soledat i a la vellesa, i de com, després d’una catarsi col·lectiva, tot torna a començar. Una vertiginosa comèdia a la recerca de la felicitat que finalment es resol d’una manera bén inesperada.

​

Com reaccionaries si t'assabentessis que la teva parella t’ha estat fent el salt amb una de les vostres amistats més properes? En parlarieu tranquil·lament  saborejant una infusió d'ortigues? Faries un suc amb la teva altra mitja taronja?  Ho compartiries al Facebook?

​

Realitat o ficció? Drama o comèdia? Tant se val. Però, ben mirat,  per què no gaudim de la vida mentre duri, en lloc de turmentar-nos cercant respostes que no trobarem mai?