NO ÉS UN DIA QUALSEVOL
- Increixendo. Teatre amateur. Sant Gregori
- Mar 8, 2019
- 2 min de lectura
El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona per reivindicar la igualtat efectiva entre dones i homes, tant en el món laboral com en les relacions socials en general.
Des d'una perspectiva teatral, si bé és innegable que, des dels inicis del teatre clàssic fins als nostres dies, les dones han estat protagonistes d’obres cabdals, no és menys cert que fins ara, més enllà dels personatges i per tant de les actrius que els han donat vida, l’aportació de les dones al teatre, pel que fa a la creació i a la direcció, ha estat molt limitada, llevat de comptades excepcions.
Tanmateix, la programació de la Mostra de Teatre Amateur de Sant Gregori d’enguany ens permet ser una mica optimistes. Així, de les sis obres que hi podrem veure, tres són dirigides per dones, dues ho són per homes i una altra és codirigida per dues dones i un home. Pel que fa a l’autoria, és veritat que només una obra està firmada per una dona, si bé dues més tenen autoria compartida entre homes i dones. És el cas de l’obra Un dia qualsevol de Franca Rame i Dario Fo, que el dia 13 d’abril estrenarem el nostre grup i que, com ja vam avançar en un número anterior de la revista, dirigeix Mònica Arnau.
En aquesta obra, la protagonista, intrepretada per Maribel Moral, ha decidit deixar de viure un dia qualsevol i vol enregistrar el seu suicidi en un vídeo per acomiadar-se del seu exmarit; però una sèrie de situacions inoportunes i inquietants, d’una tendresa esfereïdora i enervant alhora, li desbaraten el pla i no la deixen descansar en pau. Una sàtira burlesca, divertida, colpidora, lúcida i emotiva que ens parla de les dones d’avui i de les seves circumstàncies.
No és la primera vegada que el nostre grup representa una obra de Franca Rame, adalid de la causa feminista. L’any 2012, en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona vam presentar Amb veu de dona, on Mònica Arnau va fer el monòleg La Dona Sola. Posteriorment, l’any 2014, a Dones, l’altra cara del mirall, vam presentar tres peces ben representatives d’aquesta autora i de la seva lluita contra el masclisme: per començar, un mordaç pròleg a càrrec de Nina Prat, seguit del punyent monóleg La violació, amb Gràcia Vilarnau i una altra vegada el monòleg La dona sola, en aquesta ocasió interpretat per Alba Romera.
Si el teatre és un reflex de la realitat, des del teatre amateur hem de seguir lluitant per normalitzar la presència de les dones a tots i a cadascun dels àmbits del teatre. Només d’aquesta manera un dia ens podrem emmirallar en una societat lliure i solidària, on tinguem cabuda tant dones com homes en un pla d’igualtat.
(Article publicat a la revista 7 en 1)