EL TEMPS PASSA VOLANT
Aquest podria ser el títol d’un vodebil, però no és més que la constatació de la crua realitat. I és que enguany ja fa 10 anys que el grup de teatre Increixendo estem donant la llauna per aquests escenaris!
Com que 10 anys és una bona xifra per fer balanç, deixeu-nos que us fem un breu repàs del nostre recorregut d’ençà que l’any 2010, un grup de dones de la vall, amb empenta i bon treball van parir un grup de teatre. Al llarg d’aquests anys hem portat a escena peces d’autors reconeguts i també d’autors d’estar per casa. A la nostra pàgina web, a l’apartat Memòria, hi trobareu detallades totes les obres que hem representat. Recordeu quina va ser la primera?
Després d’aquella primera embardissada, i fent honor al nostre nom, gent nova es va anar incorporant al grup, la qual cosa ens va permetre plantejar-nos projectes cada vegada més agosarats, fent bullir l’olla amb autors com Strindberg, Ionesco o Txékhov. Després van venir Molière, Dario Fo i Franca Rame, Woody Allen, sense oblidar-nos d’autors més propers com Belbel, Peyrò, Mendizábal o Escabias, entre d’altres. I de nou Ionesco, i altra vegada Dario Fo.
Tot plegat ens ha donat l’oportunitat d’aprofundir en la nostra afició, de crèixer artísticament i de descobrir nous talents, bo i procurant sempre mantenir la cohesió del grup per poder seguir afrontant nous reptes.
Fer teatre ha estat, és i serà la nostra manera de portar un gra de sorra al castell de la cultura. És el que passa però quan fas un castell de sorra vora el mar: quan vé una onada més forta del normal, tot se’n va en orris. No sé si ho sabeu, però a casa nostra, i a casa dels altres, una pandèmia ens ha aixafat la guitarra. “La guitarra i tots els instruments de l’orquestra”, diu un espectador desesperat. Però no ens desanimem, que la platja és molt gran i la sorra encara està al nostre abast per tornar a aixecar castells, tot desafiant les onades.
Certament, aquest no ha estat un any per a gaires celebracions. Tanmateix, i malgrat que hem hagut de suspendre algunes actuacions, aquest estiu ens hem pogut reviscolar una mica. Així, després de gravar, en ple confinament, un video de la nostra auca dels 10 anys, vam fer unes lectures teatralitzades ben emmascarats a la terrassa de la Pineda. I encara, a finals d’agost, vam presentar Abismes a la sala La Planeta, en el marc del FITAG 2020. A veure si podem tancar l’any amb les representacions previstes d’Un dia qualsevol. Tant de bo!
I si tot va com ha d’anar, l’any que vé us presentarem el senyor Mockinpott.
